Setge de Palerm (1392)
| Guerra de Sicília (1378-1396) Revolta d'Andrea Chiaramonte | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Palerm (1392) Setge de Palerm (1392) | |||
 Palazzo Chiaramonte-Steri | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | estiu de 1392 | ||
| Coordenades | 38° 06′ 56″ N, 13° 21′ 43″ E / 38.115556°N,13.361944°E | ||
| Lloc | Palerm | ||
| Resultat | Victòria de Martí el Jove | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Palerm de 1392 fou el resultat de la revolta d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove.
Antecedents
[modifica]Martí el Jove es va convertir en rei de Sicília després del matrimoni amb Maria de Sicília però els vicaris i barons de Sicília, reunits a Castronovo el 10 de juliol de 1391 van rebutjar el nou príncep i van jurar lleialtat a la reina Maria.[1] El març següent, quan Martí va arribar a Sicília amb la seva dona Maria, el seu pare i un ampli seguici, els barons van retre homenatge al nou rei tret d'Andrea Chiaramonte, almirall del regne,[2] provocant la ira del rei.[3]
El setge
[modifica]Andrea Chiaramonte es va refugiar en el Palazzo Chiaramonte Steri i va enviar al seu exèrcit per envoltar-lo, controlant una quarta part de la ciutat i proveïts per comerciants genovesos que infringien l'ordre de Antoniotto I Adorno, dux de Gènova d'aïllar els rebels.[2] Aprofitant el complicat moment polític van haver diversos actes antijueus que el rei Martí va esmorteir amb citant la butlla Sicut Judaeis, actualitzada pel Papa Martí IV en 1281.[4] El setge va acabar després d'un mes[5] amb la captura i lliurament de Chiaramonte, qui es va veure obligat a declarar la seva submissió.[3]
Conseqüències
[modifica]Andrea Chiaramonte va ser executat per decapitació l'1 de juny de 1392 a Palerm, davant del Palazzo Chiaramonte Steri en l'actual Piazza Marina. Amb ell, la família Chiaramonte es va extingir, els seus béns van ser confiscats i es van dividir entre Guillem Ramon de Montcada i Bernat IV de Cabrera.[3]
Amb el temps el Palazzo Chiaramonte Steri es va convertir en la seu de la Inquisició[6] i en l'actualitat és seu de la Universitat de Palerm.
Referències
[modifica]- ↑ Pispisa, Enrico. [Messina nei secoli d'oro: storia di una città dal Trecento Messina nei secoli d'oro: storia di una città dal Trecento al Seicento] (en italià). Intilla, 1988, p. 226.
- ↑ 2,0 2,1 Nef, Anneliese. A Companion to Medieval Palermo (en anglès). Brill, 2013, p. 342. ISBN 9004252533.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Schirò, Samuele. «Via Andrea Chiaramonte» (en italià). Palermo Viva. [Consulta: 13 agost 2015].
- ↑ Simonsohn, Shlomo. Between Scylla and Charybdis: The Jews in Sicily (en anglès). Brill, 2011, p. 102. ISBN 900419245X.
- ↑ Dummett, Jeremy. Palermo, City of Kings: The Heart of Sicily (en anglès). I.B. Tauris, 2015, p. 85. ISBN 1784530832.
- ↑ Chiesi, Gustavo. La Sicilia illustrata nella storia, nell'arte, nei paesi (en italià). E. Sonzogno, 1892, p. 656.